Contacte

Facebook - Twitter - Contacte: reconstrucciocomunistavlc@gmail.com

1 d’oct. 2014

Olarieta, l'il·lustradíssim en incultura



Quant sorpresos ens hem trobat a Reconstrucció Comunista en trobar-nos a la xarxa un article d’Olarieta responent a allò que vam escriure a la nostra revista teòrica número 4 contestant el PCE(r) (1).



Després ens acusaran d’assenyalar-los davant l’Estat, o de voler veure’ls entre reixes i demés bestieses a les quals ens tenen acostumats. Mal que ens pese donar-li la raó al MAI (2) en alguna cosa, ens ve a la ment el conflicte que van tindre amb ells, en el qual aquests, per un succés similar, els deien que no hi havia res més trist i ridícul que ser delator de sí mateix, i acusar la resta de cometre les errades que ells mateixos, i exclusivament, cometen. Una vegada més. En aquest cas, Olarieta continua per la senda de la neciesa.



No els seguirem el joc en aquest sentit.



Poques vegades ens podrem trobar amb un text en el qual es parle “tant” i s’hi puga arribar a dir tan poc. Les limitacions teòriques ixen a la vista, les misèries afloren a la superfície. Només començar el text, se’ns anomena “cheerleaders de l’oportunisme” per no ser uns seguidistes, uns pusil·lànims, i ser combatius amb el revisionisme siga del tipus que siga. Si per això som uns cheerleaders, n’estem orgullosos. Sempre serà millor que ser l’apuntador dels esquerranistes, del revisionisme, com és el cas d’Olarieta.



Les ¾ parts de l’article no són més que un copia-apega dels Manuscrits de Marx de materialisme bàsic. Quan entrem en l’anàlisi que realitza aquest, és on podem veure la ximplesa i la manca d’anàlisi. Veiem la seua incapacitat per a veure allò més bàsic de la nostra línia i intentar interpretar-la.



Veiem quèdesenvolupa:


No sabem encara, ja que l’article d’Olarieta té un zero en aprofundiment, què té d’erroni o en què es contradiu el que afirmem sobre l’alienació amb el que Marx va enunciar en els Manuscrits d’economia i filosofia, i, fins i tot, amb els extractes que cita.



"És que l’alienació, la manipulació dels obrers perquè no siguen conscients de la seua explotació, perquè es tanquen al seu treball i no siguen conscients del món que els envolta, és a dir, l’alienació econòmica que parafraseja Olarieta; no genera al seu torn una alienació política? Què fa que els obrers no s’avaloten contra l’ordre establit sinó la inconsciència d’allò que els envolta? És que no és una eina principal en la dominació democràtica de la burgesia? És que hem dir que en la dominació autoritària desaparega l’alienació? És que neguem que només s’hi resoldrà mitjançant la revolució i la implantació del socialisme i la fi de l’explotació assalariada?" (3)



Poden intentar embolicar la troca mil vegades, però la veritat és sempre revolucionària. I els seus arguments manipuladors són massa fàcils de desmuntar. A Olarieta li passa com a tots els maoistes: allò que diu bé, ho copia dels clàssics; allò que desenvolupa ell, no són més que mentides, tergiversacions i errades teòriques.



L’ ”il·lustradíssim” d’Olarieta ens intenta donar lliçons i anomena fins i tot absurd el nostre llenguatge per parlar que la dominació democràtica és el millor embolcall del capitalisme; esclata a riure de nosaltres. Pobres de nosaltres.



De fet, un dels seus sequaços, igual d’il·lustrat que ell, en la pàgina on han difós l’article ens repta a trobar cites que contradiguen això que comenta Olarieta. La qual cosa està clara: és impossible. Però ves tu per on...



“L’omnipotència de la "riquesa" és més segura en les repúbliques democràtiques, perquè no depèn del mal embolcall polític del capitalisme. La república democràtica és el millor embolcall polític que pot revestir-se el capitalisme, i per tant el capital, en dominar (a través dels Pakhinski, els Chernov, els Tsereteli i companyia), aquest embolcall, que és la millor de totes, cimenta el seu Poder d'una manera tan segura, tan ferma, que cap canvi de persones, ni d'institucions, ni de partits, dins de la república democràtica burgesa, fa vacil·lar aquest Poder. Cal advertir, a més, que Engels, amb la major precisió, anomena el sufragi universal arma de dominació de la burgesia. El sufragi universal, diu Engels, traient evidentment els ensenyaments de la llarga experiència de la socialdemocràcia alemanya, és "l'índex que serveix per a mesurar la maduresa de la classe obrera. No pot ser més ni serà mai més, en l'Estat actual.” (4)



Vaja, vaja, resulta que en comptes d’escampar tant, haurien de llegir un poc més i deixar de parlar des d’un púlpit o creure’s que ho fan, encara que parlen des d’un pou de misèria i putrefacció. Serà que no som els únics que parlem dels embolcalls del capitalisme.



Prosseguint en la nostra confrontació davant els seus arguments simplistes de la seua errònia caracterització de l’Estat, volem fer la nostra aportació al MCE per a un posicionament correcte pel que fa a mètodes de dominació:



"La pujada del feixisme al poder no és un simple canvi d'un govern burgés per un altre, sinó la substitució d'una forma estatal de la dominació de classe de la burgesia -la democràcia burgesa- per una altra, per la dictadura terrorista oberta. Passar per alt aquesta diferència seria un error greu, que impediria al proletariat revolucionari mobilitzar a les més àmplies capes dels treballadors de la ciutat i del camp per a lluitar contra l'amenaça de la presa del poder pels feixistes, així com aprofitar les contradiccions existents en el camp de la pròpia burgesia. No obstant això, no és menys greu i perillós l'error de no apreciar suficientment el significat que tenen per a la instauració de la dictadura feixista les mesures reaccionàries de la burgesia que s'intensifiquen actualment als països de democràcia burgesia, mesures que reprimeixen les llibertats democràtiques dels treballadors, restringeixen i falsegen els drets del parlament i agreugen les mesures de repressió contra el moviment revolucionari.”(5)



Creiem que no és difícil veure en quin moment, dels anunciats més amunt per Dimitrov, ens trobem. No estem en una dictadura terrorista oberta, com diu Dimitrov, estem en aqueix procés d'intensificació de les mesures reaccionares. Com ben s'indica, no comprendre les diferències que això implica és perjudicial per als interessos de la classe obrera. La “clandestinitat abosoluta” que propugnen els nostres il·luminats, que únicament ho és en el nom, només condueix a la confusió de la classe obrera, que pot caure en l'error de creure que sota la dictadura terrorista OBERTA, l'organització del partit d'avantguarda pot ser tan laxa en les seues mesures de seguretat. La seua errònia anàlisi quant a caracterització de l'Estat es refereix es tradueix en els greus errors organitzatius dels quals emmalalteixen.



Volem agrair el copia-apega dels manuscrits de Marx; amb això aconseguirem que el seu entorn llija quelcom a banda dels seus documents plens de desviacions. Sempre és bo llegir els clàssics, però haurien de tindre en compte per a la pròxima vegada que el marxisme no és un dogma i que haurien d’aplicar la teoria a la situació concreta, i no intentar forçar-la per a justificar la seua línia errònia i la seua visió antimarxista de la caracterització de classe de l’Estat espanyol.






Notes:

“El Estado y su caracterización” “De Acero nº4”
https://www.nodo50.org/mai/Documentos/MAI/ElDebate/CAPIa.htm
“Manuscrits d'economía i filosofia” Primer Manuscrit.
“L'Estat i la revolució” Lenin. Pàg. 50. Alianza Editorial 2006.
“L'ofensiva del feixisme i les tasques de la Internacional en la lluita per la unitat de la classe obrera contra el feixisme” Dimitrov