El 2010, l'organització basca Askapena va haver de fer front a un dur colp repressiu per part de l'Estat espanyol. El resultat va ser la detenció de 8 dels seus militants a mans del CNP i l'empresonament d'alguns d'ells durant un període de 6 mesos.
L'activitat d'Askapena des del seu naixement el 1987 s'ha centrat tant en l'activitat solidària amb la causa d'uns altres pobles sense nació, com en posar en coneixement les circumstàncies històriques i polítiques del conflicte que afecta la nació basca allà on l'activitat generada per les seues brigades arribara.
Els militants d'Askapena s'enfronten a una petició fiscal de 6 anys de presó i la il·legalització de la pròpia Askapena, de la "konpartsa" Askapeña i de dues associacions més. L'activitat solidària d'aquestes ha estat denominada per l'Estat com a "criminal".
La repressió exercida per l'Estat contra el MANB o organitzacions que pertanyen a l'Esquerra Abertzale no ha cessat. Aquesta recau sobre decenes de joves per la seua militància independentista, els quals continuen sent empresonats; sobre nombrosos advocats gràcies a la seua activitat jurídica favorable als presos polítics o sobre els militants d'Askapena, com és el cas. Encara existeixen macrojudicis pendents com el que jutjarà l'activitat política de Batasuna, EHAK o ANV, i són molts els presos polítics empresonats que encara han de passar davant dels jutges de l'Audiència Nacional.
El Estat no entén de perdó i farà ús de la seua maquinària repressiva per fer prevaldre la seua llei. Això ho hem comprovat recentment a Gasteiz, on una part de la joventut que s'organitza políticament ha estat la víctima d'aqueixa repressió per part de la policia autonòmica basca, independentment del mer simbolisme de les accions dutes a terme i de l'estratègia de desobediència civil que perseguien. Des d'ací, tota la nostra solidaritat amb els militants detinguts, tant en aquesta com en unes altres accions de desobediència civil.
L'Estat, com a organització política que representa els interessos de la classe burgesa en el poder, ha de fer prevaldre i complir les normes estipulades per la classe que exerceix el seu control: en aquest cas, la burgesia espanyola, que representa els grans monopolis. Davant la violència de l'Estat, no existeix una altra resposta més que l'organització tenaç de la classe obrera, la qual ha de ser conscient que només la lluita que siga duta a un estadi superior de confrontació pot exercir un canvi revolucionari en l'estructura de poder.
Davant la repressió de l'Estat, la nostra obligació és lluitar i desenvolupar una solidaritat activa per a tots aquells que patisquen les espentes repressives per la seua activitat política, solidària o revolucionària.
STOP REPRESSIÓ!!!
CONTRA LA SEUA REPRESSIÓ, SOLIDARITAT OBRERA!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada