Després de la desintegració del bloc socialista i la posterior destrucció de l'Estat socialista d'Albània, l'últim baluard de defensa del marxisme-leninisme, el moviment comunista internacional ha estat neutralitzat mitjançant tesis revisionistes de tot tipus. Alguns, presa del dretanisme que aposta per prendre partit exclusivament de la legalitat burgesa, deixen de costat la lluita clandestina. Uns altres, encegats per l'esquerranisme, han caigut en l'estèril sectarisme.
Aquestes dues posicions són les principals causes de la inexistència d'un autèntic partit marxista-leninista. Així doncs, ens veiem obligats a assenyalar especialment els dretanistes en auge que, escudant-se en un discurs populista i desconcertant pel que fa la lluita de classes, només tracten d'assolir reformes, pegats i mínimes concessions que només aconseguiran alentir l'avanç de les forces revolucionàries. Pretenen fer-nos creure que ens trobem davant una nova fase de capitalisme, sense concretar mai la caracterització d'aquesta; un capitalisme sense lluita de classes, sense burgesia i sense classe obrera. Al·ludeixen a una suposada i finalitzada «globalització», a més de confondre i tergiversar la definició que ja va donar Lenin en la seua obra «Imperialisme, la fase superior del capitalisme»:
"El monopoli ha sorgit dels bancs, el quals, de modestes empreses intermediàries que eren abans, s'han convertit en monopolistes del capital financer. Tres o cinc grans bancs de qualsevol de les nacions capitalistes més avançades han realitzat la «unió personal» del capital industrial i bancari, i han concentrat a les seues mans sumes de milers i milers de milions, que constitueixen la major part dels capitals i dels ingressos monetaris de tot el país. L'oligarquia financera, que estén una espesa xarxa de relacions de dependència sobre totes les institucions econòmiques i polítiques de la societat burgesa contemporània sense excepció: vet aquí la manifestació més evident d'aquest monopoli. [...] Quan va resultar que tot el món estava repartit, va començar inevitablement l'era de la possessió monopolista de les colònies i, per tant, de la lluita particularment aguda per la repartició i el nou repartiment de món."
Imperialisme, la fase superior del capitalisme, V. I. Lenin
És l'obligació de tot comunista conseqüent denunciar el XX congrés del PCUS, el qual no va ser sinó un colp d'estat dut a terme pels revisionistes, en què hi donaren començament, no només a la destrucció del primer i major estat socialista de la història, sinó que també procuraren tacar i sepultar el llegat del PCUS marxista–leninista.
Actualment, a Andalusia, ens trobem amb un marc polític en què hi trobem algunes organitzacions i partits que neguen, com hem esmentat anteriorment, la teoria i la praxis marxista-leninista, i es recolzen en una oberta ignorància de l'obra dels clàssics del marxisme i, en alguns casos més greus, els prostitueixen conscientment.
Moltes d'aquestes organitzacions obvien els pilars més bàsics d'una organització comunista, com és el centralisme democràtic i, al mateix temps, ofereixen com a única eina la lluita pacifista, economicista, interclassista i electoral.
"El revisionisme corroeix nombrosos partits comunistes i obrers, particularment a Europa, que està prenyada de revisionisme. S'estan transformant de partits de la revolució social en partits de les reformes socials, s'estan apropant i fonent amb els socialdemòcrates, s'estan apartant de les tradicions i l'esperit revolucionari, s'estan adormint amb les il·lusions del camí pacífic parlamentari que els revisionistes han elevat a principi estratègic mundial."
Carta oberta als membres del Partit Comunista de la Unió Soviètica, Enver Hoxha.
Respecte a la qüestió nacional, evidentment ens posicionem com ferms defensors del dret a la lliure autodeterminació dels pobles, però no podem obviar, com ja fan unes altres organitzacions a Andalusia, la intrínseca relació que ha de guardar el dret d'autodeterminació i l'avanç de la lluita revolucionària.
Defensem el dret d'autodeterminació dels pobles de forma conscient i no de manera oportunista i desvirtuada. És lògic per a nosaltres el suport a aquells moviments d'alliberament nacional que superposen un avanç en la lluita de classes i mai un endarreriment, doncs no legitimarem la creació de cap nou govern burgés que explote la classe obrera amb redoblades energies.
Actualment, España, com a estat plurinacional, oprimeix els diferents pobles que engloba i tracta d'homogeneïtzar les cultures d'aquests pobles i nacions en una nova, artificial i convenient nació per a l'actual burgesia dominant. Això ens porta a plantejar que entre aquests pobles oprimits existeix una vinculació que es pot i s'ha d'utilitzar per a combatre l'Estat burgés de manera conjunta com dits d'un mateix puny. La lluita contra l'Estat burgés, contra el capitalisme, no serà duta a terme per una burgesia nacional ni per cap moviment interclassista que avantpose i deslligue la qüestió nacional i la de classe.
"La nació té dret a organitzar-se en base a l'autonomia. Té dret, fins i tot, a separar-se. Però això no vol dir que haja de fer-ho sota qualsevol condició, que l'autonomia o separació siguen sempre i per tot arreu avantatjosa per a la nació, és a dir, per a la majoria d'ella, és a dir, per a les capes treballadores."
El marxisme i la qüestió nacional, J. Stalin
Reconstrucció Comunista lluita per acabar amb el sistema d'explotació capitalista i pel triomf de la classe obrera, per la lluita contra el feixisme, eina de dominació del capitalisme en temps de crisi, així com contra el revisionisme que dilueix i corromp la vertadera lluita revolucionària i que serveix a la burgesia en la seua cerca de privilegis, un lloc a la taula a l'hora de parasitar lluny de la sacrificada lluita revolucionària.
"[...] la lluita contra totes les desviacions oportunistes que propaguen els revisionistes contemporanis de tota mena, la mobilització revolucionaria de la classe obrera i dels pobles contra al burgesia i el imperialisme, la seriosa preparació per a la revolució, són l'únic camí just, l'únic camí que condueix a la victòria."
La teoria i la pràctica de la revolució, Enver Hoxha
Es per tot això que hui constituïm una nova cèl·lula a Granada, amb la intenció de col·laborar en la reconstitució del «partit d'avantguarda», amb la intenció de donar de nou a la classe obrera l'eina per a l'alliberament del jou capitalista.
ORGANITZACIÓ, FORMACIÓ, COMBAT
