Farà poc més d'un any, un grapat de
comunistes vam impulsar una xicoteta cèl·lula de Reconstrucció Comunista a
València. Aquest fet, per descomptat, no va agradar gens als revisionistes de
la nostra ciutat. Segons ells, aquest projecte no seria viable ni fructífer;
senzillament, n’estaria abocat al sectarisme i a la marginalitat. No obstant, ens
plau comunicar que eixes prediccions han errat completament: aquell xicotet nucli
inicial s'ha multiplicat i ha donat pas a noves cèl·lules i, posteriorment, a
Reconstrucció Comunista al País Valencià. De nou, aquesta fórmula del camarada
Stalin, “els principis no es concilien, els principis vencen”, galteja en la
cara dels oportunistes de tot pelatge: des dels reformistes il·luminats de
postmodernitat fins a revisionistes imbuïts de folklorisme breznevià.
Encara que la constitució de RC al País
València és una bona noticia, segueix sent prioritari allò qualitatiu per damunt
d'allò quantitatiu. Els oportunistes, en canvi, volen convertir el proletariat
en un apèndix de l’aristocràcia obrera i en una reserva de la petita burgesia,
i disfressen aquest propòsit sota la dolça paraula de la “unitat”. No n’és cap
novetat; ja ho deia Marx fa dos segles:
Mentre el partit democràtic, el partit de
la petita burgesia, amplia i reforça la seua organització; el partit de la
classe obrera perd la seua cohesió o forma organitzacions locals per a fins
locals, i així es veu envoltat en el moviment democràtic i cau baix la
influència de la petita burgesia. Aquest estat de les coses ha d'acabar, la
independència de la classe treballadora ha de ser restablida. (…) La petita burgesia democràtica està molt
lluny de desitjar la transformació de tota la societat; la seua finalitat
tendeix únicament a produir els canvis en les condicions socials que facen la
seua vida en la societat actual més confortable i profitosa.(…) Per a nosaltres, no es qüestió de reformar
la propietat privada, sinó d’abolir-la; pal·liar els antagonismes de classe,
sinó abolir les classes; millorar la societat existent, sinó establir una nova.
Karl Marx, “Circular
del Comité Central a la Lliga Comunista”. Març de 1850.
Animem tots els marxistes-leninistes
conseqüents del País Valencià a sumar-se al nostre projecte. La reconstitució
del Partit Comunista és necessària si pretenem que la classe obrera exercisca
una política independent i prenga consciència revolucionària. Actualment, molts
grups es consideren “Partit Comunista” a l'estat burgès d'Espanya, però més bé
són partits “de” l'estat burgès, en tant que són, únicament, màquines
electorals reformistes que no tenen cap interès a preparar l'enderrocament de
la classe capitalista, la destrucció de l'estat burgès. Molt al contrari: el
seu treball de masses va dirigit a confeccionar programes electorals agafant
demandes parcials de sectors de la població sense consciència revolucionària.
El treball dels marxistes-leninistes no pot ser eixe; el nostre treball és
dedicar el nostre esforç a combatre l'hegemonia revisionista entre els sectors
organitzats de la població, és a dir, dirigir-lo cap a la reconstitució del
Partit.
Plantegem que aquest Partit Comunista ha de
ser de nou tipus, marxista-leninista, que supere l'antic estil legalista de la
II Internacional:
“Aquesta gent ha arribat a imaginar-se
que els sindicats legals, existents per gràcia de l'autorització policíaca,
representen un límit, més enllà del qual no es pot passar (…) aquests filisteus
s'han convertit en uns traïdors, en uns trànsfugues, en uns estranguladors de
l'energia revolucionària de les masses. I això no ha ocorregut per atzar. El
trànsit a l’organització revolucionària és una necessitat, l'exigeix el canvi
de la situació històrica, el reclama l’època de les accions revolucionàries del
proletariat; però eixe trànsit només és possible si se salta per damunt dels
antics líders, estranguladors de l'energia revolucionària, si se salta per damunt
de l'antic partit, destruint-lo.”
V. I. Lenin, “L'oportunisme
i la fallida de la II Internacional”
D’una altra banda, rebutgem l’esquerranisme
que pretén llançar-se a la revolució sense un treball previ que prepare les
condicions subjectives:
“Ni l’anarquisme, ni
el terrorisme, ni el bandidisme, els quals estan cobrant grans proporcions als
països capitalistes i revisionistes, no tenen res en comú amb la revolució.”
Enver Hoxha, “Eurocomunisme és
anticomunisme”
Així doncs, el Partit Comunista no sorgirà
mitjançant miracles o espontàniament, sinó que ha de ser fruit de l’esforç dels
comunistes, d'un treball decidit que unisca ideològica i orgànicament els
elements més decidits i preparats de la classe obrera, que compagine el seu
treball legal amb el clandestí, d’acord amb les condicions repressives de l’Estat.
Només així farem possible la revolució i la farem avançar fins al comunisme.
Organització, formació, combat.
Novembre 2014
